Tot i la proliferació de les “Personal Data Assistant” (PDA), dels tablets PCs i d’altres dispositius amb funcionalitats de captura digital de traçats, PLASTIA s’ha trobat molts entorns ens els que aquestes tecnologies no responen a les necessitats dels usuaris.

Recentment el Diari de Terrassa publicava un article en el que es descriu el petit fracàs de Correos en la seva experiència pilot en la unitat de “urgentes” per introduir la PDA com a eina de repartiment del carter. Són varis els motius que exposen els usuaris per explicar la manca d’eficiència d’aquests dispositius: des de la dificultat d’adaptació a una interfície complexa i en un espai petit a les fallides de tecnologies de connectivitat (wifi) i lectura de codis de barres (laser) segons condicions d’il·luminació.

El de Correos pot semblar un cas mediàtic i aïllat, però PLASTIA pot assegurar que s’ha anat trobant altres exemples similars en entorns industrials al llarg de la seva trajectòria de relacions comercials amb clients en els darrers set anys.

Un cas representatiu és el de l’empresa TMC de Blanes. Es tracta d’una PIME que dona serveis avançats d’enginyeria en els àmbits de disseny i mecanitzat de peces sofisticades per àmbits molts diversos (des de centrals termoelèctriques a equips de Fòrmula 1). Els fluxos de treball d’aquesta empresa comencen amb un equip de R+D que troben la solució a un problema d’enginyeria, es trasllada a oficina tècnica i d’aquí s’envien les ordres a la planta de mecanitzat. El vehicle que canalitza aquest flux de treball és un senzill però complert formulari de paper per a cada projecte en el que tots els professionals de l’empresa van bolcant les seves idees, es desglossen les tasques, s’anoten els incidents, s’apunten les hores emprades en cada tasca... Bona part d’aquests formularis s’omplen de croquis a ma alçada i diagrames mecànics amb fites i toleràncies. També són freqüents els apunts espontanis que responen a idees o suggeriments que assalten als operaris al llarg del procés. L’equip directiu és conscient del gran valor que tenen aquests papers puix que són els “capturadors” més eficients del coneixement viu de l’empresa. Els arxius amb els històrics de formularis es guarden amb molta cura ja que són la font d’inspiració de moltes de les solucions futures. L’empresa va fer un intent per introduir les PDAs i els tablets PC al seu equip d’enginyers però aviat va percebre el fracàs de l’experiència: operaris amb dificultat per adaptar-se a la nova interfície, impossibilitat/incomoditat per dibuixar croquis de qualitat sobre la pantalla tàctil de TFT, pèrdues irreversibles de la informació enregistrada per errades d’usuari...

PLASTIA ha descobert requeriments similars en entorns d’enginyeria d’altres empreses. Totes tenen en comú l’haver arribat a la necessitat de continuar realitzant els seus formularis en paper després de fracassar amb l’intent d’introduir dispositius amb pantalla d’escriptura tàctil.

El Centre Tecnològic de la Fundació ASCAMM serà subcontractat per recopilar els requeriments de diversos entorns d’enginyeria industrial de manera que la plataforma de FORMULe comenci amb aquesta primera versió amb un màxim comú denominador de tipologia de camps i gràfics.

Desprès d’escrutar durant un temps l’estat de l’art de les tecnologies per a la captura d’informació manuscrita, PLASTIA va descobrir l’existència del “digital writing” i de l’enorme potencial que suposen. Havent-hi sondejat amb les empreses interessades una solució basada en aquestes tecnologies la resposta ha estat unànime, endavant! Això és així perquè el paper continuaria essent el suport pels seus formularis, i l’escriptura manuscrita (tant alfanumèrica com croquis) queda enregistrada en un “bolígraf digital” gràcies a un entramat de punts en els fulls emprats que permeten un molt eficient sistema de posicionament i captació del traçat (patentat per “Anoto Functionality”) que es descriurà amb més detall més endavant en aquesta memòria. Aquests “fulls” emmagatzemats a la memòria del dispositiu es descarreguen a l’ordinador i un cop aquí les possibilitats de processament són múltiples: des de reconeixement de escriptura o figures geomètriques dels croquis a introducció de dades automàtica en el ERP de l’empresa. Els formularis en paper continuen el seu curs normal i el que les tecnologies de “digital writing” permeten és la seva coexistència amb les corresponents parelles virtuals que obren un gran ventall de possibilitats.

És en aquest post-processament de les dades captades pel bolígraf (reconeixement de camps alfanumèrics i geomètrics) on PLASTIA requereix la col·laboració (subcontractada) d’experts del Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB per assessorament en implementació de plataformes de “digital paper” i adaptació de la seva oferta tecnològica en reconeixement de gràfics.

Així doncs, l’objectiu final del projecte és consolidar un nou producte basat en tecnologies de “digital writing” per a la digitalització automàtica de formularis de paper en entorns de projectes d’enginyeria.